Intent d'homicidi involuntari

El dilluns es presentava complicat. Havíem de fer una notícia de política, i el panora agendal(?) no es presentava massa propici. Però la Sònia va proposar fer una peça sobre Bucarest, un documental sobre l'exministre de Cultura Jordi Solé Tura (rodolí!!!). La Julie i jo ens vam mirar, i no ens ho vam pensar dues vegades a l'hora d'acceptar. Amb la càmera i el trípode a l'esquena, ens vam dirigir als cinemes Alexandra per fer les primeres gravacions mentre intentàvem localitzar al director del film, l'Albert Solé, fill de Solé Tura. Vaig trucar a la productora, i una noia em va dir que precisament l'Albert corria per allà, així que es va posar al telèfon i jo li vaig demanar 5 minutets de la seva apretada agenda per fer una entrevista. I Bingo! Va accedir a fer l'entrevista, de manera que vam agafar els ferrocarrils per arribar a Bausan Films, la productora del documental. Segurament si ell no hagués estat a la productora, encara estaríem esperant d'entrevistar-lo, però la sort del principiant ens acompanyava.

Vam arribar allà i l'Albert ens va rebre molt amablement. En aquell moment jo no era conscient que estava a punt d'assistir a un intent d'homicidi involuntari. Ens van fer passar a una sala de reunions per fer l'entrevista, i quan ja estava tot a punt, l'Albert va proposar-nos de posar un pòster de la pel·lícula a la paret del seu darrere. Òbviament hi vam accedir, així que el bo de l'Albert va agafar el pòster i el va intentar posar amb tan mala sort que va tocar uns premis de cinema, entre els quals hi havia el Goya de Balseros, amb tan mala fortuna que van trontollar i algun va caure sobre el peu del director. Per sort ni el Goya va caure, ni l'Albert va prendre mal.