TV3

Vaig néixer l'any 1983, un 12 de juny. Per tant, enguany faig els 25. La mateixa edat que té TV3. Però tot i ser de la mateixa generació, no ens hem conegut personalment fins ara, ja que ens tocarà treballar junts. Me la va presentar el mític Eduard Boet el dimecres passat, en una visita que aniré explicant a pams per evitar unitats de mesura més pedants. (I sobretot evitaré rajar, així que amb 4 ratlles ja ho tindré tot explicat)

Només arribar-hi, ja vaig veure que ella semblava molt més gran (en dimensions i en edat). En Boet ens va deixar clar que tampoc érem iguals en grau d'importància. Quan estàvem tots els futurs becaris a l'entrada, ens va deixar anar un: "Avui és el dia més important de la vostra vida". Espero que no ho fos. No pinta malament, però no crec que faci tanta feina com a BTV. Però ara hem de vendre el producte MARCOS a diferents llocs, i així maximitzarem els beneficis.

Ració doble de tele

La primera setmana de ració doble - i algun dia triple- de tele ha passat. Matí, tarda i nit gravant i editant. Jornades de 12-13 hores que poden fer pensar que estic sobreexplotat. Però de cap manera. M'ho passo pipa.

Dijous, mentre feia guàrdia a can Barça pel tema fitxatges, vaig pensar que eren els moments més avorrits de la setmana. Però si treballés en qualsevol altre lloc, posem pel cas una caixa d'estalvis, el fet d'estar-me assegut xerrant amb els companys resultaria l'estona més agraïda. I aquí va el meu corol·lari: La pitjor part de la meva tasca actual, seria la millor en qualsevol altra professió.

La propera setmana és l'última que faré matí i tarda a BTV, perquè les tardes les passaré a TV3.

I just can't wait to be king

Rodatges molt durs

Porto molts dies sense comentar res del que faig a la tele. Més del 90% dels meus rodatges són de futbol. Però ara ha acabat la temporada, i com que a l'Eurocopa no crec que m'hi enviïn pas, m'he de conformar amb altres esdeveniments esportius.

Avui ha tocat al vòlei platja femení. He anat amb en Jordi a Montjuïc, i només arribar ens hem trobat el panorama que veieu a la foto. I aquesta és només una petita mostra dels cossos esculturals que passejaven pel village del torneig i que es podien comptar per desenes. A més, el torneig masculí no comença fins demà, amb la qual cosa tots els camps estaven plens de noies amb bikinis ajustats. Ens podem considerar els becaris més afortunats del món.

Presa de decisions

Les meves neurones treuen fum. Fa unes setmanes que van començar un debat per decidir què faria durant l'estiu (O que em deixarien fer). La facció més moderada es manifestava a favor de seguir a Barcelona TV, ja que és un lloc on aprenc molt i em tracten bé. La resta de neurones, més ambicioses, van fer pintades a les carreteres del meu cervell per deixar clara la seva preferència per unes pràctiques d'estiu a TV3. El conflicte neuronal estava servit.

Per aquest motiu, divendres passat vaig visitar l'oracle a Lavínia. La resposta va ser rotunda: Havia de picar pedra. Només em calia fer-ne la interpretació correcta. Així que avui, en una reunió d'emergència, he anunciat a les dues faccions que tiraré endavant amb la proposta de BTV i la de TV3 conjuntament. Si m'hi volen. Les meves neurones, contentes com gínjols, s'han abraçat i han tornat a carburar. Sense elles no sóc ningú.

Realment immens

El Caldes ha aconseguit el títol de lliga de segona regional. Com a capità d'aquest equip, dir que és tot un orgull ser campions. Un premi per la feina feta pels 23 companys de vestidor i amics, entrenadors, directius i per la resta de gent que ha patit amb nosaltres durant aquests 10 mesos. Em quedo amb la mentalitat guanyadora de tots els integrants de la plantilla, la seva entrega i el bon ambient que hem aconseguit crear. Ara a disfrutar del triomf, rememorant la celebració amb canoa inclosa.

La tele que vol la gent

Ens agradi o no, la gent vol que per la tele surtin coses com el Chikilicuatre. Programes del cor, frikisme i morbo són els ingredients que triomfen en el panorama televisiu actual. Per què? Doncs perquè la gent ho mira. La sort és que de tant en tant, apareix alguna perla.