Debut agredolç

Avui el nostre mític equip de tele feia el seu debut. Hem saltat al camp sense complexes, hem intentat fer-ho tan bé com hem sabut. Molta lluita i molt córrer per atrapar no res. Com era d'esperar, la manca de rodatge i de compenetració ens han passat una factura molt cara. L'informatiu tenia llacunes. Errors garrafals que haurien sortit a tots els zàppings televisius de l'any. Però era el nostre primer partit i tampoc podíem esperar oferir un espectacle televisiu. Ara per ara haurem de limitar-nos a tirar endavant els resultats sense parar molta atenció a l'estil de joc. Però malgrat això, l'avaluació global no és pessimista.

Personalment no estic descontent de la feina feta. Sé que he comès moltes errades en l'enregistrament de la peça, però ha estat menys dramàtica del que em pensava. Pel que fa a l'entrevista, cal destacar que ha sortit tot a la primera, i que tot i no despedir-la de la manera que m'hagués agradat, tampoc em desmoralitza. A més he hagut de substituïr a Raulinho, convocat per jugar la Copa d'Àfrica, en la tasca de realitzador. Pim, pam, donant joc. He estat una mena de director d'orquestra que no tenia ni idea de música, però al final hem pogut cobrir l'expedient dignament.