Que nos quiten lo bailao

La història del dilluns va acabar amb Peter Sarsterdt. Abans, vam passar per una tarda sense descans i per un informatiu emès molt dignament. Així que ens mereixíem el premi de submergir-nos entre les crispetes del cinema i disfrutar de The Darjeeling Limited amb uns quants mítics.

Però comencem pel començament. La meva jornada va iniciar-se a les 10 del matí amb un reportatge digital de La Rambla a taller de fotografia, i va continuar a les aules d'edició d'AVID, on vam acabar la nostra peça. Sense temps per dinar vam anar al taller de televisió per emetre el segon informatiu, en el qual vaig fer de regidor, encara que algú em fes boicot als crèdits. Una feina automatitzada que no permetia marge de lluïment ni tampoc de deslluïment. Així vam arribar al final del primer acte de dilluns, un acte que va durar 10 hores però que he resumit en 6 ratlles. En canvi, em quedo amb el segon acte, que es mereix més de 6 línies però que no apareixerà en aquest bloc per la seva nul·la relació amb el taller de televisió. Oh! Champs-Élysées.

Valoració informatiu 2 (Qui m'entengui que em compri): Seguim aprenent. Ja parlem de full d'script, cremats, desenfocs, declas, peces, VTR's, ENG's com si fóssim el fruiter del súper venent figues, alvocats o aranges grogues. Els presentadors ho van fer de cine (o d'informatiu). En Jordi amb el seu moreno paleta cubano i la Laura amb el maquillatge de 18 euros han estat molt ferms durant tota la transmissió. De cara al tercer informatiu hem de ser optimistes, que tot i que ahir alguns veien molts "negres" i d'altres pocs "blancs", seguim millorant. Ja en van 2, i com diu algun mític, "Que nos quiten lo bailao".

A la guerra!

S'ha declarat la guerra a la Pompeu. El motiu, com sempre, són les ànsies d'aglutinar territoris, i aquesta vegada l'excusa han estat les terres de les aules d'edició d'AVID. Per una banda, els estudiants de primer comandats per l'emperadriu Alba Soler, extreballadora a Antena 3, i actualment a les files de Tele Hospitalé. A l'altre bàndol, les tropes de segon, amb Antoni Esteve de Lavinia TV.

El conflicte ha començat a les 15:30 del dijous 24 de gener, quan hem arribat a les catacumbes d'edició per muntar les peces de l'informatiu de dilluns i ens hem trobat les aules ocupades per les tropes de l'Alba. Resulta que el general Esteve ja era coneixedor dels fets, però no ha volgut fer una intervenció diplomàtica. De manera que ha enviat a les seves tropes, nosaltres, a alliberar els territoris ocupats. Un parell dels nostres grups han aconseguit fer-se amb dues cabines d'edició, però la resta no hem pogut avançar en aquesta batalla de trinxeres. I això que hem fet servir armes de destrucció massiva, com la música de Chimo Bayo que ha posat la Núria Meléndez a tot drap, o l'intent de seducció d'en Raül a l'emperadriu rival.

Cap a les 18:00 hores, els de primer han tancat files i han fet un petit retrocés instat per l'Alba. La Julie i jo hem aprofitat aquest moviment per infiltrar-nos en una cabina d'edició i començar a preparar la notícia. Però teníem poc temps, ja que no podíem romandre molta estona en terreny hostil, així que no hem acabat d'editar la nostra peça. Dilluns tenim prevista una segona infiltració a les catacumbes, fora d'horari lectiu per poder enllestir la feina, però amb el risc de ser capturats i afusellats pels alumnes de primer de llenguatges audiovisuals.

A les 19.45 ens hem dirigit a la base aliada de Barcelona Televisió (BTV), on ens han acollit com a refugiats de guerra. Us mantindrem informats.

Intent d'homicidi involuntari

El dilluns es presentava complicat. Havíem de fer una notícia de política, i el panora agendal(?) no es presentava massa propici. Però la Sònia va proposar fer una peça sobre Bucarest, un documental sobre l'exministre de Cultura Jordi Solé Tura (rodolí!!!). La Julie i jo ens vam mirar, i no ens ho vam pensar dues vegades a l'hora d'acceptar. Amb la càmera i el trípode a l'esquena, ens vam dirigir als cinemes Alexandra per fer les primeres gravacions mentre intentàvem localitzar al director del film, l'Albert Solé, fill de Solé Tura. Vaig trucar a la productora, i una noia em va dir que precisament l'Albert corria per allà, així que es va posar al telèfon i jo li vaig demanar 5 minutets de la seva apretada agenda per fer una entrevista. I Bingo! Va accedir a fer l'entrevista, de manera que vam agafar els ferrocarrils per arribar a Bausan Films, la productora del documental. Segurament si ell no hagués estat a la productora, encara estaríem esperant d'entrevistar-lo, però la sort del principiant ens acompanyava.

Vam arribar allà i l'Albert ens va rebre molt amablement. En aquell moment jo no era conscient que estava a punt d'assistir a un intent d'homicidi involuntari. Ens van fer passar a una sala de reunions per fer l'entrevista, i quan ja estava tot a punt, l'Albert va proposar-nos de posar un pòster de la pel·lícula a la paret del seu darrere. Òbviament hi vam accedir, així que el bo de l'Albert va agafar el pòster i el va intentar posar amb tan mala sort que va tocar uns premis de cinema, entre els quals hi havia el Goya de Balseros, amb tan mala fortuna que van trontollar i algun va caure sobre el peu del director. Per sort ni el Goya va caure, ni l'Albert va prendre mal.

Debut agredolç

Avui el nostre mític equip de tele feia el seu debut. Hem saltat al camp sense complexes, hem intentat fer-ho tan bé com hem sabut. Molta lluita i molt córrer per atrapar no res. Com era d'esperar, la manca de rodatge i de compenetració ens han passat una factura molt cara. L'informatiu tenia llacunes. Errors garrafals que haurien sortit a tots els zàppings televisius de l'any. Però era el nostre primer partit i tampoc podíem esperar oferir un espectacle televisiu. Ara per ara haurem de limitar-nos a tirar endavant els resultats sense parar molta atenció a l'estil de joc. Però malgrat això, l'avaluació global no és pessimista.

Personalment no estic descontent de la feina feta. Sé que he comès moltes errades en l'enregistrament de la peça, però ha estat menys dramàtica del que em pensava. Pel que fa a l'entrevista, cal destacar que ha sortit tot a la primera, i que tot i no despedir-la de la manera que m'hagués agradat, tampoc em desmoralitza. A més he hagut de substituïr a Raulinho, convocat per jugar la Copa d'Àfrica, en la tasca de realitzador. Pim, pam, donant joc. He estat una mena de director d'orquestra que no tenia ni idea de música, però al final hem pogut cobrir l'expedient dignament.

Estem verds

Segona sessió preparatòria pel partit (o l'informatiu, com vulgueu dir-li) de dijous. De moment l'equip està verd, verdíssim. No rasquem bola en aquests primers entrenaments. Però ara ja no hi ha marxa enrera. El primer informatiu ens espera.

Dilluns 14:

Quin desastre. Avui hem vist les imatges enregistrades el passat dijous i ens ha caigut l'ànima als peus. Poques escenes, talls desenfocats, enfosquits o mal enquadrats. Puf. Em quedo amb allò que solem dir els optimistes de: "Almenys tenim un gran marge de millora". En canvi, l'edició a les catacumbes en Avid ha anat lleugerament millor. Hem enllestit la peça puntualment, cosa molt important perquè resulta que hauré de ser el realitzador suplent el dia de l'informatiu (I com en Raulinho és el titular, hauré de saltar a la gespa al minut 1). Així que ara només ens queda creuar els dits i fer un bon debut.

Pronòstic pel primer informatiu:

0-3 derrota a casa i xiulets a la graderia. La part positiva és que el públic sap que som un equip jove i que necessita temps. Ja arribaran les victòries.

RENFEinats

La paraula que millor defineix el dijous del taller és renfeinats, una original barreja digna de Màrius Serra, entre Renfe (la nostra notícia va de l'estimada xarxa ferroviària), i enfeinats, perquè no vam parar en tota la tarda. Però també Renfeinats els responsables de les obres de l'AVE, que no van atendre a la nostra petició d'entrevistar-nos amb algun d'ells. I és que pobrets ara no tenen temps a perdre ja que, segons el responsable de comunicació d'Adif, treballen sense descans. Pobrets.

Reprenent el fil de la nostra primera aventura, la Xènia i jo ens vam dirigir a l'estació de Barcelona-Sants a grabar imatges de recurs. El balanç va ser fluix: Un stand-up (correcte), poquíssimes imatges i una segurata de l'estació enemistada amb nosaltres (No volia que gravéssim, i em vaig haver de plantar dient que estàvem a la via pública. Li vam colar la trola). Després d'aquest primer intent, vam colar-nos en un regional que anava a Cerbère i que tenia aturada a Sant Andreu Comtal, on vam poder grabar més trens i alguns testimonis. El principal problema va ser la manca de llum i la meva inexperiència amb la càmera en termes de canvis d'il·luminació. Un altre hàndicap afegit era que ens havien donat un trípode mutilat que a la primera de canvi ja va perdre una pota, convertint-se en un bípode inservible.

La nit ens queia a sobre, així que ens vam dirigir a l'Ajuntament de Barcelona a entrevistar-nos amb el regidor d'Unió, Raimond Blasi, que ens va explicar durant una bona estona el seu punt de vista sobre tot allò relacionat amb les obres de l'AVE. Després de fer 'tropecientos' quilòmetres amb la càmera i el nostre bípode a l'esquena, vam arribar fets caldo a l'estudi, on altres companys feien proves de càmera. No em va donar temps a fer-ne, però diu l'Antoni que no ens en salvarem...

Arribada al plató

Déu n'hi dó quin primer dia més dens. D'entrada ja sabem que tindrem mitja horeta més de classe cada dia, i és que segons el professor, no hi ha temps per perdre. En 4 hores hem fet de tot! Una mica de presentació, unes breus explicacions del funcionament de l'edició de vídeo i de les càmeres, un test d'actualitat, la redacció d'un currículum...i un minut de glòria. Aquesta darrera activitat ha consistit en explicar durant un minut quasevol cosa que se'ns passés pel cap. 60 segons molt llargs per uns i molts curts per d'altres. En el meu cas, el minut ha passat volant. La meva intenció era explicar una petita anècdota, que no he pogut acabar d'explicar. M'he notat una mica incòmode per la falta de pràctica, però ja veurem com evolucionen les meves "dots" televisives. Dijous hauré de fer de càmera en el tema del dia, i també hauré de lligar una entrevista. D'això se'n diu arribar i acabar mòlt.