Ja tenim Magazín

A la foto, el moment que estaré més aprop de guanyar un Oscar a la meva vida. La imatge és del rodatge del magazín, que a falta d'unes horetes d'Avid, ja tenim enllestit. Ara, només ens queda l'especial eleccions, i és just en aquest moment que me n'adono que això s'acaba. De fet, ahir en Toni ens va declarar aptes, o dit d'una altra manera, ja tenim un 5. És ara quan començo a valorar les hores extres del taller, i tot el que hem après. Però no cal posar-se sentimentals encara, que tenim un especial eleccions per davant, i s'ha de "clavar".

1 per 1 del magazín: (diplomàtic com sempre)

• Montse Rosell (Màgica): Estic pensant de trucar al tarot per demanar consell.
• Jordi Pueyo (Camaleònic): D'horoscopista disfressat a cambrer de bar elegant.
• Núria Vega (Ochentera): La investigadora privada havia sortit de "Noche de Fiesta".
• Núria Meléndez (Freak): És l'autora de la recopilació més freaky de la història de la música.
• Raül Calàbria (Avidtual): Es rumoreja q s'ha muntat un llit a les aules d'Avid i viu allà.
• Joan Sitges (Desconegut): Era ell? No em puc creure que pugui arribar a fer tanta por, en Joan.
• Jordi Carbonell (Actoràs): L'academia de cine de Hollywood s'està plantejant nominar-lo als Oscar 2008.
• Mar Camón (Provocativa): Sort que en Toni no ha vist la seva peça, perquè hagués posat el trianglet vermell al magazín, per avisar que no era apte per menors de 18 anys.
• Anna Rueda (Botxí): No deixa "titella amb cap" (Gran traducció).
• Laura Fraile (Recordwoman): Li van donar el cronòmetre i va batre tots els rècords.
• Núria Segura (Moderna): Al "tantu" amb las declas de la senyora "Calafat" en el seu reportatge.
• Xènia Berta (Remeiera): Entre els alls pel mal de cap, les castanyes per la ressaca i la pastanaga pel mal de peu, m'ha fet semblar una amanida.
• Margalida Bonnin (Capdal): Aquesta noia s'ha deixat anar. És l'estrella de la careta del magazín. Quiero ser cutre!!
• Julie Maronda (Arguiñano): No sé si la cuina per estudiants em fa venir molta gana...
• Sònia Oquendo (Popular): El paper de mare li va "que ni pintat" (segona gran traducció), a la nostra Sonieta, a qui cal beatificar perquè dedica moltes hores al taller malgrat estar segrestada pels Polanco Boys.
• Antoni Esteve (Precís): Va saber donar canya quan calia. Òbviament, tampoc se li va escapar un "buenu" d'en Raül.
• Josep Lluís (Omnipresent): És evident que sense aquest home no hi hauria magazín. La meva teoria és que hi ha 3 Josep Lluïsos, perquè de sobte està arreglant el so i a l'hora provant la il·luminació. I a sobre fa fotos!

I acabo fent inventari de la meva aportació al magazín. A part de realitzador, em podreu veure en l'entrevista a la dona invisible i participant en el concurs de pollastres amb una sobreactuació digna d'Anna Obregón. També vaig fer el reportatge de Los López conjuntament amb en Raül, i la careta d'inici del magazín, que vam utilitzar per fer els crèdits finals. Moltes hores de feina, però que tornaria a fer encantat de la vida. Ja friso per veure el "nostre" magazín.

Quina careta!

El món està molt mal reparit. El magazín també. Les hores de feina que hem acumulat sobre les esquenes durant aquests 10 dies ens han deixat baldats (a alguns més que altres). Però almenys podem dir: Quina careta!! I no em refereixo a la superfície facial que té certa gent, sinó al vídeo que donarà inici al magazín. Entre en Raül i jo ens hi hem posat tota la tarda, juntant idees, música i vídeos per fer que la careta del programa no desentoni amb la resta. Barra lliure!! El projecte està al 85%, i tot fa preveure que demà al migdia estarà volcat i revolcat.

En total, avui hem necessitat més de 4 hores d'Avid per fer la peça de Los López i la careta, però ha valgut la pena. Ara ja ni ens calen els tècnics. Que tremolin en Robert i la Gemma!!

Los López

Amb menys recursos dels previstos, en Raül i jo hem aconseguit fet la nostra segona peça pel magazin. No és altra que un petit reportatge del documental "Los López", en el rodatge del qual en Raül va participar aquest estiu. En poc més de 4 minuts, podreu fer un petit tastet del film, que es va estrenar la passada setmana a la nostra facultat.

Segons d'incertesa davant la càmera

Lluc Salellas és el sindicat...mmmm...és del sindicat d'estudiants dels països catalans. La meva aportació al darrer informatiu va consistir en fer de comentarista en directe, un petit detall que feia preveure una catàstrofe. Però vam salvar-nos del desastre. Mica en mica li vaig perdent la por a l'objectiu (Ja veureu el ridícul que vaig fer a les peces del magazín).

Eleccions - Campanya a Youtube

Els dos partits més poderosos de l'estat ja han començat la seva campanya electoral televisiva. Ahir començava la batalla entre populars i socialistes a Antena 3, amb un debat entre Solbes i Pizarro, en el qual el ministre del PSOE sembla que va sortir intacte, tot i que mai queda clar qui és el guanyador d'aquests enfrontaments.

Al taller de televisió estem immersos en la producció del magazín, però no hem d'oblidar que tenim un informatiu especial eleccions per davant, i que cal tenir presents tots els esdeveniments que succeeixin aquests dies. De moment, hem pogut veure a Youtube els "spots" de PP i PSOE. Els "pupulars" aposten pel seu humor cítric i crític amb Zapatero. Els socialistes, en canvi, han fet un anunci més sentimentalista. Així que de moment, Zapatero apareix als dos vídeos, mentre de Rajoy, ni rastre.

PSOE:



PP:

Sota pressió

Els rodatges del magazine més estrambòtic de la història ja han començat. Avui hem tingut al plató un concurs amb pollastres, una entrevista a una dona invisible, l'horòscop i una pitonissa afrancesada. Mentrestant, hi havia dos equips rodant a l'exterior. Per una banda, en Raül i en Joan, de director de "la Caixa" pidolant i d'enterramorts respectivament. D'altra banda, la Julie fent d'Arguiñano i la Núria Segura fent un recorregut modernista per Barcelona.

Mica en mica anem omplint la graella de peces, tot i que el ritme que portem és lent, i ens hauríem d'espavilar més. Dilluns em fa certa por, perquè molta gent està confiada de poder gravar i no ho tinc tan clar. Perquè a part de les peces pendents, hi haurà la música i el debat.

Pronòstic pel proper dia: Gent que arriba tard, muntatge de decorats caòtic, problemes de so amb la banda, queixes per l'ordre del rodatge, gent que no arriba, imprevistos amb el debat, hora de plegar i feina per fer, caos. Tant de bo m'equivoqui.

S'ha escrit un magazine

El magazine serà de suspens. No perquè hagi de ser nefast, sinó perquè serà una mena de thriller (Au, ja ho he dit). La intriga marcarà el fil argumental del macroprograma que conduiran en Jordi Pueyo interpretant un cambrer de bar, i la Núria Vega en el paper d'una investigadora que haurà de resoldre un cas de defunció. Entremig podrem veure diferents peces que barrejaran intents de fer humor amb treballs més seriosos, que ens aniran aclarint l'entramat i desvetllant les causes de la mort de la víctima. Si les voleu saber, haureu de veure el nostre esperat programa de barra lliure.

Ahir, nit de premis a la sala Bikini. Molt de desgast per part d'un fluix, i cansament acumulat de tot el dia. L'infermeria de la sala de festes patia una saturació de gent que esperava ser atesa. Es queixaven de tenir els omòplats fora de lloc per haver rebut una salutació efusiva de Màrius Serra (Quines òsties fotia per saludar!). I per si no n'hi hagués prou, no ens van donar cap guardó.

Els informatius

Ja podem veure algunes de les nostres obres mestres:

• Primer informatiu


• Segon informatiu


• Tercer informatiu
  

Dosi d'egocentrisme:

Parem bé l'orella

La classe de dijous va ser molt interessant des d'un punt de vista auditiu. Vam poder veure televisions que emeten per internet, i vam poder constatar que el nostre camí professional, o el d'alguns de nosaltres, haurà d'agafar aquest trencant tan prometedor. De fet, és molt fàcil crear la teva pròpia televisió, i malgrat la reticència d'algun company de classe, pot arribar a ser una opció professional. Ara mateix la cassola dels videoblogs està a foc lent i encara no bull, però ho pot fer en qualsevol moment, i només els que s'hi llencin amb temps partiran amb avantatge.

La segona part de la sessió la vam dedicar a treballar la nostra veu amb una magnífica professional, l'Emma Rodero. Entre els (in)voluntaris que van haver de sortir a llegir, em va tocar a mi:

• Primera constatació (que ja em temia): Tinc problemes de dicció amb el castellà. És curiós, ja que és la meva llengua materna. A partir d'ara, quan parli amb el mirall, ho faré en català i castellà.
• Segona constatació: Em va faltar ritme i entonació. No és cap novetat. Davant de la càmera costa hores de pràctica agafar la soltura que tenim habitualment.
• Contrapunt positiu: Tinc bona veu! (Exclamació dedicada a la Laura) És una virtud que desconeixia en mi, més aviat creia que era al contrari.

Entre els meus propòsits per les properes setmanes hi incloc aconseguir posar-me quatre dits. A la boca, mal pensats. Practicar molt i molt la lectura en veu alta. Leer más en castellano cuando lo haga en voz alta, y hablar más con mis padres (Que són amb les úniques persones amb qui parlo castellà, a banda de la Nuria Vega i en Jacinto). Ah! I no descarto enviar-li un mail a l'Emma perquè em recomani exercicis per millorar la locució. Estic plagat de bones intencions.

Ja en van tres!

Ni tostón, ni amb mala llet. El tercer informatiu ja està fet, amb peces molt millorades. L'únic problema és que m'he quedat mig sord de l'orella dreta després d'estar escoltant l'olla de grills que hi havia a l'aula de (des)control. Però no us preocupeu per mi, que de mica en mica aniré recuperant l'audició.

Però parlem de la meva participació en l'informatiu. Primer error: Pensava que fer l'apunt era una peça d'opinió, i això he fet, opinar. El problema és que resultava que havia d'interpretar una notícia, però com a tots als qui vaig preguntar em van dir que donés el meu punt de vista, jo els vaig creure. Segon error: He fet una improvisació barroera, i m'ha costat reaccionar quan no ha entrat el vídeo, tot i que els companys, molt pilotes ells, m'han jurat i perjurat que ho he fet molt bé. Gràcies macus. Tercer error: No era ni marroquí, ni cubà, encara que ho aparentés, però això ja és una altra història.

I de la resta de classe farem un recull dels comentaris de la premsa de demà sobre tots, així per riure:

• Raül Calabria (Perdut): No jugava a la seva posició habitual.
• Laura Fraile (Mudada): Quins barrets que ha fet a la connexió!
• Jordi Carbonell (Pixaner): Primer home del temps que parla de fenòmens orinaris.
• Núria Segura (Insegura): Insegura durant l'emissió, solvent prèviament.
• Núria Vega (Atrevida): Standup novedós, i bona locució.
• Núria Meléndez (Autoinfravalorada): Sense atrafegar-se amb el trànsit.
• Julie Maronda (Desasistida): No va tenir prou suport.
• Xènia Berta (Espontània): Va voler aparèixer a l'informatiu com fós.
• Margalida Bonnín (Investigadora): Sherlop Holmes es va reencarnar en ella.
• Joan Sitges (Torero): Coincideixo amb el professor. Rígid però torero.
• Mar Camón (Seriosa): Va controlar la situació amb molta seriositat.
• Jordi Pueyo (Abrigat): Amb els seus gestos no va aconseguir entrar en calor.
• Montserrat Rosell (Entrenada): No va esperar a l'últim tren per fer una bona peça.
• Sònia Oquendo (Relativitzadora): Va començar badallant i va desacreditar als estudiants. Entremig molt bé.
• Anna Rueda (Aparcada): La zona blava no va ser obstacle per ella.
• Antoni Esteve (Comptable): Quina manera de comptar "buenus" i "no sés"!!
• Josep Lluís (Recuperat): Va tenir una presència testimonial. Aviat farà més fotos.

La troballa

He decidit fer quelcom de profit mentre esperava a que desallotgessin les cabines d'edició de vídeo. Buscar a Bin Laden. Amb tantes hores per davant, no ha estat gaire complicat trobar-lo. Només m'ha calgut recórrer a l'arxiu fotogràfic del meu ordinador i repassar una mica les imatges. La foto que veieu aquí, és d'una zona rural perduda en la zona fronterera de República Dominicana i Haití, on juntament amb en Narcís (Corresponsal a Mèxic de l'agència EFE) vaig descobrir les terres on l'Osama es dedica a conrear armes biològiques. Però el més increïble encara estava per arribar.


Al cap d'una estoneta de fer el paperet per les seves propietats, el mateix Bin Laden en persona va venir a rebre'ns i ens va convidar a prendre un cafetó. Vam parlar de l'11-S, de Bush, del Barça i de la Pompeu, perquè corria l'any 2004 i en Narcís ja tenia al cap fer el segon cicle de periodisme. Després d'unes hores de xarrera, ens vam acomiadar. L'Osama ens va donar el seu número de mòbil per si algun dia el necessitàvem. Fins ara, mai l'he fet servir, però no descarto que ens enviï un avió a les cabines d'edició els dijous de 3 a 6. De moment m'hauré de conformar amb editar la nostra peça el proper dilluns al migdia. Quin remei.

"I Have a Fish!!!"

"I have a Fish!!!" va ser el crit de guerra d'un mític al Fischmarkt d'Hamburg. Nosaltres haurem d'absorvir l'esperit guerrer i encomanar-nos a l'himne de Portugal per lluitar contra els elements. "As armas" serà la consigna per barallar-nos amb l'AVID i amb els malèvols ocupants de cabines d'edició de vídeo. Estem peixos però ens en sortirem de nou.

Tragaperres barcelonines

Clink, clink! Cada segon s'escolta l'aberrant soroll de les monedes caient dins els parquímetres de la zona blava a Barcelona. Segons un estudi de Consumer Eroski, a la ciutat comtal és on més vegades podem sentir aquest soroll, o almenys on més fort se sent, perquè és la ciutat de l'estat on la zona blava és més cara. (Faig una petita aclaració: el soroll de les monedes al caure dins els parquímetres barcelonins se sent més fort perquè la zona blava és més cara, i per tant les monedes que hem de posar tenen més valor i pesen més. Excepte la de 50 cèntims d'euro que no sé per quin recoi de motiu pesa més que la d'1 euro).

Per fer-nos una idea, paguem el doble que a Madriz. Responen aquests preus a la llei de l'oferta i la demanda? O és una mesura intervencionista de l'ajuntament? Què en pensen els ciutadans barcelonins? Tot això i més ho podreu veure en la notícia que vam enregistrar l'Anna i jo.

Pel que fa a la nostra tasca de rodatge, tot va anar rodat. El tema donava de si, i ens vam dedicar a gravar senyals, plans oberts, gent comprant tíquet, cotxes aparcant, etc. També vam parlar amb diverses persones, usuaris i vianants perquè ens donessin el seu punt de vista. Quan ja vam tenir tot això, vam decidir parlar amb algun economista, ja que créiem que ens donaria una opinió més enriquidora que el típic polític de torn. Així que ens vam presentar als despatxos de la facultat d'econòmiques de la Pompeu. A secretaria ens van dir que seria difícil aconseguir parlar amb algun professor, ja que eren les sis de la tarda passades, i a aquella hora era complicat que algú encara estigués al despatx. Vam trucar a l'única porta on hi havia llum i bingo! Hi vam trobar a l'economista Teresa Garcia-Mila, una experta en tot això de la macroeconomia i despesa pública, i molt coneguda per la publicació de "Tax Incentives and the City", que no hem de confondre amb la mítica sèrie "Sex and the city" o altrament anomenada "Sexo en Nueva York". El cas és que ens va rebre molt amablement, i vam poder extreure una valuosa opinió sobre els preus que han d'abonar els conductors a les tragaperres barcelonines que imprimeixen els tíquets de la Zona Blava.

Amb la feina feta vam tornar al nostre refugi subterrani. Òbviament hi vam anar en autobús.

Tocats del bolet

El futur de la televisió està lligat a l'emissió per Internet, segons ens va explicar en Jaume Masdeu en la seva visita al nostre reducte platonià. El meu dubte és si aquesta nova manera d'emetre serà viable econòmicament per als canals tradicionals, ja que la competència els creixerà com bolets, i els ingressos publicitaris podrien reduir-se dràsticament. La resposta de l'excorresponsal va ser micològica. Segons Masdeu, si es fa un programa de bolets, les empreses relacionades amb el sector, estaran disposades a pagar molt més per anunciar-s'hi, i per tant els ingressos publicitaris no disminuiran. Però hi ha una cosa que no em va quedar clara del tot. Si apareixen molts canals semblants al 3/24, dedicats exclusivament a donar notícies, quins seran els anunciants específics? La pròpia competència?

De moment, però, la televisió tradicional encara té molts anys de vida, perquè continua essent molt més fàcil estarrufar-se al sofà i canviar de canal amb el comandament a distància que haver de teclejar una adreça electrònica i navegar fins trobar la informació que volem. Estem tocats del bolet.

No som perfectes.