
Per fer-nos una idea, paguem el doble que a Madriz. Responen aquests preus a la llei de l'oferta i la demanda? O és una mesura intervencionista de l'ajuntament? Què en pensen els ciutadans barcelonins? Tot això i més ho podreu veure en la notícia que vam enregistrar l'Anna i jo.
Pel que fa a la nostra tasca de rodatge, tot va anar rodat. El tema donava de si, i ens vam dedicar a gravar senyals, plans oberts, gent comprant tíquet, cotxes aparcant, etc. També vam parlar amb diverses persones, usuaris i vianants perquè ens donessin el seu punt de vista. Quan ja vam tenir tot això, vam decidir parlar amb algun economista, ja que créiem que ens donaria una opinió més enriquidora que el típic polític de torn. Així que ens vam presentar als despatxos de la facultat d'econòmiques de la Pompeu. A secretaria ens van dir que seria difícil aconseguir parlar amb algun professor, ja que eren les sis de la tarda passades, i a aquella hora era complicat que algú encara estigués al despatx. Vam trucar a l'única porta on hi havia llum i bingo! Hi vam trobar a l'economista Teresa Garcia-Mila, una experta en tot això de la macroeconomia i despesa pública, i molt coneguda per la publicació de "Tax Incentives and the City", que no hem de confondre amb la mítica sèrie "Sex and the city" o altrament anomenada "Sexo en Nueva York". El cas és que ens va rebre molt amablement, i vam poder extreure una valuosa opinió sobre els preus que han d'abonar els conductors a les tragaperres barcelonines que imprimeixen els tíquets de la Zona Blava.
Amb la feina feta vam tornar al nostre refugi subterrani. Òbviament hi vam anar en autobús.
1 comentario:
pinta les ratlles blanques. no podia fer un comentari més cutre avui dia d'atacs de riure.
Publicar un comentario