La classe de dijous va ser molt interessant des d'un punt de vista auditiu. Vam poder veure televisions que emeten per internet, i vam poder constatar que el nostre camí professional, o el d'alguns de nosaltres, haurà d'agafar aquest trencant tan prometedor. De fet, és molt fàcil crear la teva pròpia televisió, i malgrat la reticència d'algun company de classe, pot arribar a ser una opció professional. Ara mateix la cassola dels videoblogs està a foc lent i encara no bull, però ho pot fer en qualsevol moment, i només els que s'hi llencin amb temps partiran amb avantatge. La segona part de la sessió la vam dedicar a treballar la nostra veu amb una magnífica professional, l'Emma Rodero. Entre els (in)voluntaris que van haver de sortir a llegir, em va tocar a mi:
- Primera constatació (que ja em temia): Tinc problemes de dicció amb el castellà. És curiós, ja que és la meva llengua materna. A partir d'ara, quan parli amb el mirall, ho faré en català i castellà.
- Segona constatació: Em va faltar ritme i entonació. No és cap novetat. Davant de la càmera costa hores de pràctica agafar la soltura que tenim habitualment.
- Contrapunt positiu: Tinc bona veu! (Exclamació dedicada a la Laura) És una virtud que desconeixia en mi, més aviat creia que era al contrari.
Entre els meus propòsits per les properes setmanes hi incloc aconseguir posar-me quatre dits. A la boca, mal pensats. Practicar molt i molt la lectura en veu alta. Leer más en castellano cuando lo haga en voz alta, y hablar más con mis padres (Que són amb les úniques persones amb qui parlo castellà, a banda de la Nuria Vega i en Jacinto). Ah! I no descarto enviar-li un mail a l'Emma perquè em recomani exercicis per millorar la locució. Estic plagat de bones intencions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario