Parèntesi

Faig una aturada en la meva aventura televisiva per fer un incís en un altre món que m'encanta, el de la lectura. Aprofitaré per descriure en quatre línies la impresió que m'han causat alguns dels llibres que he llegit aquest any:

• La metamorfosi de Kafka: No havia llegit res d'aquest geni fins ara, i amb aquesta novel·la vaig entendre que feia tard. Senzillament brutal. El que més m'ha agradar és comentar-la després amb altra gent, i comprovar que tothom en fa una interpretació diferent. Veredicte: Ultramític

• L'estranger de Camus: Senzilla però molt ben escrita. Potser em va decebre una mica perquè m'esperava més d'una de les novel·les que molts cataloguen entre les 10 millors del segle XX. Veredicte: Mític

• La espuma de los días de Vian: Increïble. No m'esperava que m'agradés tant. Dels millors que he llegit. Veredicte: Ultramític

• Escupiré sobre vuestras tumbas de Vian: Diferent. Aclaparat per l'anterior novel·la, amb aquesta no vaig disfrutar tant. Una història "una mica" pornogràfica. Veredicte: Correcte

• Mujeres de Bukowski: La gent me'n parlava molt bé, però només hi veig una història superficial i depriment que no em va enganxar massa. Veredicte: Fluix

• Ara parlo jo de Rexach: Què hi pinta aquest llibre aquí? El vaig arreplegar de la redacció de BTV, i em va semblar lamentable. Veredicte: Dramàtic

• El asombroso viaje de Pomponio Flato de Mendoza: Un llibre original, amb tocs d'humor que a mi m'encanten. No és una obra mestra, però és entretingut. Veredicte: Mític

• El niño con el pijama de rayas de Boyne: Senzillíssim. Però en la senzillesa a vegades s'hi troba l'essència de la perfecció. Està clar que exagero, però és un llibre planer i la història és genial. La llàstima és la seva previsibilitat. Veredicte: Mític

• Platón y un ornitorrinco entran en un bar: Un pseudomanual de filosofia combinada amb acudits. Al principi sembla una gran idea, però a mesura que avances en la seva lectura, dóna la sensació de ser una excusa per fer un recull d'acudits. Veredicte: Correcte-Fluix

Cartes i cartes

Les cartes de sol·liticud són un món. Aquí tenim l'exemple de la persona que maquilla currículums:

• MODEL A - Carta de Motivació (L'interessat menteix "lleugerament"):
  

Benvolgut/Benvolguda:

M'adreço a vostè per donar-li l'alegria de fer-li saber que m'interessa la plaça que ofereixen. Abans que comencin a descorxar ampolles de cava per celebrar la meva contractació, em sento en l'obligació de fer-ne cinc cèntims sobre els meus coneixements i experiència en el sector.

Tinc la llicenciatura d'enginyeria industrial, a més d'estar diplomat en ciències empresarial. He realitzat diversos màsters de gestió i disseny de producte. Les meves qualificacions són excel·lents. En l'àmbit laboral, he format part de l'equip de Màrqueting d'El Corte Inglés. També vaig realitzar tasques tècniques a l'staff d'Anderson Consultant. He participat en diverses campanyes de mercat de Walt Disney i Frigo. Tota aquesta experiència és una petita pinzellada de la meva meteòrica trajectòria laboral.

Prego que es posin en contacte amb mi el més aviat possible, per tal de negociar les condicions i la meva retribució.

Atentament,

Casper

• MODEL B - Carta de desmotivació (La mateixa d'abans però sense "maquillar"):

Benvolgut/Benvolguda:

M'adreço a vostè per oferir la meva predisposició a treballar a la seva empresa. Sé que és complicat que m'agafin, ja que no tinc gaire experiència ni estudis adients, però estic interessat en aquesta plaça.

He cursat primer d'enginyeria tècnica, però vaig deixar la carrera per fer la diplomatura d'empresarials, que aquest any acabaré. M'he preinscrit a un màster, però no sé si fer-lo. Això sí, de la sèrie "Masters del Universo" no m'he perdut cap capítol. En l'apartat d'experiència laboral, poca cosa a dir. He fet de reponedor a l'Hipercor, he format part del personal de neteja a Consultors Andreu, i ara em dedico a fer enquestes telefòniques per a Frigo i el vídeoclub de sota casa.

Atentament,

Casper

Adéu senyor

En les darreres setmanes he pogut assistir a les rodes de premsa de l'entrenador del Barça, Frank Rijkaard. Ara, després de la seva fulminant i curiosa destitució (*) només queda acomiadar-se d'un senyor del futbol que ha aconseguit retornar la il·lusió a una afició desquiciada. Amb ell, el Barça ha guanyat dues lligues i una Champions. L'any passat, després de la marxa de Ten Cate, es va aconseguir un segon lloc empatant a punts amb el Reial Madrid (A la Premier anglesa, el Barça s'hagués emportat el títol per major diferència de gols). A partir de llavors, els resultats esportius han anat de mal en pitjor. La directiva havia de buscar un cap de turc a dues setmanes per acabar la temporada, i han decidit obrir la porta del darrere perquè l'holandès marxi i poder alleugerir el pes del globus aerostàtic blaugrana, que perd alçada a marxes forçades. Les coses no es fan així.

(*) Aquest home és tan senyor, que malgrat despedir-lo, acabarà la temporada entrenant el Barça. El 99% dels mortals haguéssim liat un pollastre monumental o almenys haguéssim fotut el camp. Però Rijkaard és Rijkaard. Un senyor.

Un cop d'ull al passat

Hi ha qui diu que qualsevol temps passat va ser millor (I ara és quan Karina s'apareix a la ment de tots amb aquella emfalagosa lletra del "baúl de los recuerdos"). No sé si tenen raó, però no hi ha dubte que el passat en va ple de bons records. Sense anar més lluny, he fet un petit vídeo per rememorar el nostre viatge a GRANada. Molt gran. Però no hi ha dubte que el millor encara està per arribar. I no em refereixo a Pep Guardiola.

Down & Up

Els dilluns sempre són durs. A més, no ha començat massa bé la setmana, ja que semblava que no hi havia cap tema per fer durant aquest matí (El Godó acapara l'atenció informativa, i jo no hi tinc acreditació). Ja em veia jo fent d'autèntic becari, rascant-me literalment els pebrots i repassant els diaris del dia. Però en aquest desert informatiu hi he acabat trobant un oasi. Les primeres hores les he dedicat a fer una petita peça de resums dels partits que han jugat aquest cap de setmana els filials de Barça i Espanyol, i he pogut posar veu a la peça. La veritat és que ja ho tenia ben rovellat això de locutar, i no n'estic 100% convençut del resultat. Després he fet de càmera per agafar unes declaracions de Pitu Abril, que avui celebra el programa número 100 de La Porteria. He tornat a l'Avid per editar-ho, i finalment he anat a l'Hotel Melià de Sarrià per assistir a una roda de premsa on Rafa Nadal ha presentat la seva nova pàgina web. Mentre tornava a la tele al volant de l'Smart, m'he sentit realitzat.

El Derbi

Era dissabte al vespre. Jo estava assegut en una cafeteria prenent un te amb llimona fred. En aquell moment els vaig veure. Eren ells. No hi havia cap mena de dubte. Estaven junts, però se'ls veia mal avinguts, com si no s'acabessin de recuperar de la crisi que patien. Se'm feia difícil de pair. Feia pocs mesos estaven als núvols. I en canvi ara semblaven ànimes en pena, incapaços de despendre alegria. Viure a la mateixa ciutat no els estava ajudant gens. Vaig demanar un llom amb formatge.

Mentre em portaven l'entrepà, intentava desviar la meva atenció cap al plat, però era impossible. Els seguia veient allà, plantats com estaquirots, sense fer res. Abans la gent que estava en els bars sempre se'ls miraven fixament, sense perdre detall de tot el que feien. Però ara ja ningú els parava atenció. Només jo, esperonat per les falses esperances d'un revifament sobtat. Van passar gairebé dues hores sense que passés res de profit.

Finalment, l'àrbitre va acabar amb el suplici. Barça i Espanyol havien empatat a zero.

D'aquells dies

Avui estava marcat al calendari. Un d'aquells dies que tot surt al revés. M'ha tocat fer l'entrenament de l'Espanyol, que era a porta tancada. Així que he fet tot el procés que ja vaig desglossar ahir. Tenia la missió de gravar els jugadors marxant amb els seus cotxes de les instal·lacions i la roda de premsa de Tamudo.

Per començar, pluja, pluja i més pluja. He hagut de portar una funda per la càmera, fet que la convertia en una màquina encara més difícil de fer servir (per no dir impossible). He esperat pacient la sortida dels jugadors. Ha sortit Moha. L'he agafat una mica d'esquenes, però m'he tranquilitzat pensant que faltaven 20 jugadors per sortir. El següent en aparèixer ha estat... Tamudo! Agh! Quasi em dóna un atac de cor. He fet els 60 metres que separen la zona mixta de la sala de premsa en 6 segons, establint un nou rècord en la modalitat de velocitat amb càmera a l'espatlla. He pogut gravar l'entrada del jugador a la sala, però m'he posat dels nervis posant la càmera al trípode amb tota aquella parafernàlia impermeable. El coi de Tamudo ha començat a parlar al cap d'uns segons, i ja m'he adonat que les passaria canutes. Connecta l'àudio, no canviis la cinta, ajusta la pantalla. El balanç de blancs me l'he passat pel forro i he posat el botó "preset", que és una mena dè balanç de blancs automàtic que mai acaba de funcionar. Em faltava fer "bola" per equilibrar la càmera. L'he provat de fer, però el trípode estava posseït i ha decidit fer vaga. Cada vegada que l'ajustava, tornava al punt d'origen. Al final he optat per gravar-ho tal com estava. Tort. He trucat a redacció i els he comentat el drama. M'han dit que no em preocupés, que miraríem d'arreglar-ho. Ha acabat la roda de premsa i he marxat pitant a gravar més sortides de jugadors. Era la una i mitja, i he hagut de tornar. Al final amb 5 minuts de rodatge, i amb una cinta amb la roda de premsa torta de Tamudo que feia pena. Al arribar a BTV la productora m'ha dit que Cuatro volia les imatges (ja és una cosa habitual), i se m'ha caigut l'ànima als peus. Finalment amb el Sant Avid hem pogut arreglar la cosa. Veurem que diu el "jefe" demà.

El contrapunt positiu: Els 5 minuts de rodatge de la sortida dels jugadors eren tan potables que he pogut fer una peça d'1 minut sense cap problema. Aquesta tarda ha sortit el sol. Demà serà un altre dia.