D'aquells dies

Avui estava marcat al calendari. Un d'aquells dies que tot surt al revés. M'ha tocat fer l'entrenament de l'Espanyol, que era a porta tancada. Així que he fet tot el procés que ja vaig desglossar ahir. Tenia la missió de gravar els jugadors marxant amb els seus cotxes de les instal·lacions i la roda de premsa de Tamudo.

Per començar, pluja, pluja i més pluja. He hagut de portar una funda per la càmera, fet que la convertia en una màquina encara més difícil de fer servir (per no dir impossible). He esperat pacient la sortida dels jugadors. Ha sortit Moha. L'he agafat una mica d'esquenes, però m'he tranquilitzat pensant que faltaven 20 jugadors per sortir. El següent en aparèixer ha estat... Tamudo! Agh! Quasi em dóna un atac de cor. He fet els 60 metres que separen la zona mixta de la sala de premsa en 6 segons, establint un nou rècord en la modalitat de velocitat amb càmera a l'espatlla. He pogut gravar l'entrada del jugador a la sala, però m'he posat dels nervis posant la càmera al trípode amb tota aquella parafernàlia impermeable. El coi de Tamudo ha començat a parlar al cap d'uns segons, i ja m'he adonat que les passaria canutes. Connecta l'àudio, no canviis la cinta, ajusta la pantalla. El balanç de blancs me l'he passat pel forro i he posat el botó "preset", que és una mena dè balanç de blancs automàtic que mai acaba de funcionar. Em faltava fer "bola" per equilibrar la càmera. L'he provat de fer, però el trípode estava posseït i ha decidit fer vaga. Cada vegada que l'ajustava, tornava al punt d'origen. Al final he optat per gravar-ho tal com estava. Tort. He trucat a redacció i els he comentat el drama. M'han dit que no em preocupés, que miraríem d'arreglar-ho. Ha acabat la roda de premsa i he marxat pitant a gravar més sortides de jugadors. Era la una i mitja, i he hagut de tornar. Al final amb 5 minuts de rodatge, i amb una cinta amb la roda de premsa torta de Tamudo que feia pena. Al arribar a BTV la productora m'ha dit que Cuatro volia les imatges (ja és una cosa habitual), i se m'ha caigut l'ànima als peus. Finalment amb el Sant Avid hem pogut arreglar la cosa. Veurem que diu el "jefe" demà.

El contrapunt positiu: Els 5 minuts de rodatge de la sortida dels jugadors eren tan potables que he pogut fer una peça d'1 minut sense cap problema. Aquesta tarda ha sortit el sol. Demà serà un altre dia.