En aquesta vida tot s'acaba, i aquest bloc no n'és l'excepció. Així que amb una imatge del cementiri de Père Lachaise de París el deixem perquè descansi en pau, al costat de Chopin i Proust. Durant els tres mesos de vida del bloc, heu pogut seguir les meves vivències en la millor assignatura de tota la carrera: el taller de televisió. En 29 posts (aquest és el que fa 30), he intentat explicar anècdotes, problemes, èxits i fracassos concentrats en una vintena de sessions que ens han permès tenir un primer contacte amb la que anomenàvem caixa tonta, i que ara ens mirem amb apreci.
És l'hora de volar sols.
4 comentarios:
i calia acabar amb una fotu al cementiri?
Potser no. No calia ;)
(L) xd
Marxa fúnebre
Publicar un comentario