Resurrecció!

Com el pràcticum el faré a BTV, he optat per desenterrar el bloc i allargar-li tres mesos la vida. Serà la segona part del taller de tele, així que continua la funció. S'obre el teló.

Youtube:

C'est fini

En aquesta vida tot s'acaba, i aquest bloc no n'és l'excepció. Així que amb una imatge del cementiri de Père Lachaise de París el deixem perquè descansi en pau, al costat de Chopin i Proust. Durant els tres mesos de vida del bloc, heu pogut seguir les meves vivències en la millor assignatura de tota la carrera: el taller de televisió. En 29 posts (aquest és el que fa 30), he intentat explicar anècdotes, problemes, èxits i fracassos concentrats en una vintena de sessions que ens han permès tenir un primer contacte amb la que anomenàvem caixa tonta, i que ara ens mirem amb apreci.

És l'hora de volar sols.

Neix un gran

Qui ho havia de dir! En un món plagat de productores i grans grups mediàtics, un petit reducte empresarial s'ha fet amb un nínxol de mercat. "Mítics" s'ha convertit en l'inestimable suport que ha ajudat a que el taller de televisió arribés a bon port. Una paraula que fa anys que diem per fer conyeta és ara l'epicentre de les nostre emissions. Gran.

De moment, el primer tastet és l'especial eleccions. 1 hora i 7 minuts de seguiment de la nit electoral, on em va tocar fer de Coral, tot i que ja he vist que en alguns blocs em comparen amb en Pellicer. No m'està pas malament.

Veure Especial eleccions

El final del principi

El taller de televisió ha acabat. És la culminació del pròleg del llibre que tot just hem començat a omplir. En aquestes 10 setmanes que ha durat l'assignatura, hem començat a conèixer la maquinària televisiva en profunditat. Ara ja tenim més opcions per poder-nos llançar a la piscina del món laboral sense acabar fent un "planxasso". Està clar que encara no som capaços de fer un salt amb tres tirabuixons i dos mortals invertits abans d'entrar a l'aigua sense esquitxar ni una gota, perquè això requereix anys de pràctica. I és per això que la meva primera opció per fer les pràctiques és BTV, perquè m'ha començat a fer patxoca la tele, i perquè si m'agafen estic segur que em deixaran tirar-me sovint a la piscina. Ara només falta esperar per saber si m'adjudiquen la plaça.

Como Nicolas Cage in Livin Bernabeu

Arribant al final del viatge

Fotos: Josep Lluís Perpinyà

Ja tenim eleccions

Aquí teniu els únics resultats electorals que no hem donat a l'informatiu especial d'avui. Un ball de dades, peces i connexions interpretades per l'orquestra de classe. Em permetré no fer la meva ja habitual secció personalitzada, però és que aquesta vegada estava tan pendent de la presentació, que no he pogut analitzar en profunditat el paper de cada membre del nostre equip.

Trobaré a faltar aquest taller... (Podríem fer-lo durar un altre trimestre)

L'inici de la fi

Ja tenim la llista de mitjans que ens ofereixen poder treballar gratis durant 3 mesos. Dos folis i mig de Word amb gairebé un centenar de possibilitats per triar. Preveient la dificultat de la meva selecció, he optat per anar descartant. Gabinets de premsa, descartats. Premsa, quasi tots descartats. Noves tecnologies, la majoria descartats. Ara ja queden menys, i els aniré descartant mica en mica. Això de ser becari serà més complicat del que em pensava.

A la tarda, he fet una sessió de màrqueting amb en Toni durant la meva tutoria personalitzada. La conclusió que n'extrec és que m'he de saber vendre i que si hi poso ganes, no m'ha de faltar treball. Així que optaré per l'aplicació del "product placement", una mena d'estratègia publicitària que consisteix en exposar el producte en sèries de televisió o pel·lícules (Passejar-se per alguna televisió o productora també es pot considerar com un product placement, oi?). Suposo que d'aquesta manera podré fer-li un gol a algun mitjà perquè em contracti.

Ara ja només ens queden dos dies de classe, i la veritat és que trobaré a faltar el nostre equip de tele, les hores d'Àvid i les emprenyades conjuntes. També se'm farà difícil no sortir a grabar notícies i redactar-les, planificar els informatius i, en definitiva, ser els amos i senyors de la nostra pròpia televisió. Em queda la sensació que ens han posat un caramel a la boca i només ens l'han deixat saborejar uns segons. Però estava tan bo, que m'agradaria disfrutar-lo del tot.

Quin pollastre!

Si en Toni ens fes un test de coneixement sobre el nostre magazín, que més aviat és un megazín, treuria un 10 sense cap mena de dubte. I és que la sessió de 6 hores d'Avid que vam fer ahir amb en Raül, ens va servir per veure per enèssima vegada les diferents peces i constatar que el nostre programa no acabava mai, ja que la línia de temps de l'editor de vídeo passava de les 2 hores i 30 minuts, una barbaritat. A més, ens vam dedicar a ajustar els àudios i arreglar peces, així com posar-hi una mica de publicitat (que esperem que ens paguin a preu d'or).

Ara ja només quedar deixar-ho tot polit i bolcar el "Barra Lliure". Esperem que us agradi i que no ens munteu cap pollastre, perquè ja no tenim temps per rectificar res. Les nostres forces ara estan centrades en l'especial eleccions, que ha de suposar un salt qualitatiu per deixar el pavelló ben alt.

I per acabar el post d'avui, una mostra de recolzament a en Raül, gran amic i company de penúries, amb qui he fet tantes vagues de japonès.