Rodatges molt durs

Porto molts dies sense comentar res del que faig a la tele. Més del 90% dels meus rodatges són de futbol. Però ara ha acabat la temporada, i com que a l'Eurocopa no crec que m'hi enviïn pas, m'he de conformar amb altres esdeveniments esportius.

Avui ha tocat al vòlei platja femení. He anat amb en Jordi a Montjuïc, i només arribar ens hem trobat el panorama que veieu a la foto. I aquesta és només una petita mostra dels cossos esculturals que passejaven pel village del torneig i que es podien comptar per desenes. A més, el torneig masculí no comença fins demà, amb la qual cosa tots els camps estaven plens de noies amb bikinis ajustats. Ens podem considerar els becaris més afortunats del món.

Presa de decisions

Les meves neurones treuen fum. Fa unes setmanes que van començar un debat per decidir què faria durant l'estiu (O que em deixarien fer). La facció més moderada es manifestava a favor de seguir a Barcelona TV, ja que és un lloc on aprenc molt i em tracten bé. La resta de neurones, més ambicioses, van fer pintades a les carreteres del meu cervell per deixar clara la seva preferència per unes pràctiques d'estiu a TV3. El conflicte neuronal estava servit.

Per aquest motiu, divendres passat vaig visitar l'oracle a Lavínia. La resposta va ser rotunda: Havia de picar pedra. Només em calia fer-ne la interpretació correcta. Així que avui, en una reunió d'emergència, he anunciat a les dues faccions que tiraré endavant amb la proposta de BTV i la de TV3 conjuntament. Si m'hi volen. Les meves neurones, contentes com gínjols, s'han abraçat i han tornat a carburar. Sense elles no sóc ningú.

Realment immens

El Caldes ha aconseguit el títol de lliga de segona regional. Com a capità d'aquest equip, dir que és tot un orgull ser campions. Un premi per la feina feta pels 23 companys de vestidor i amics, entrenadors, directius i per la resta de gent que ha patit amb nosaltres durant aquests 10 mesos. Em quedo amb la mentalitat guanyadora de tots els integrants de la plantilla, la seva entrega i el bon ambient que hem aconseguit crear. Ara a disfrutar del triomf, rememorant la celebració amb canoa inclosa.

La tele que vol la gent

Ens agradi o no, la gent vol que per la tele surtin coses com el Chikilicuatre. Programes del cor, frikisme i morbo són els ingredients que triomfen en el panorama televisiu actual. Per què? Doncs perquè la gent ho mira. La sort és que de tant en tant, apareix alguna perla.

Parèntesi

Faig una aturada en la meva aventura televisiva per fer un incís en un altre món que m'encanta, el de la lectura. Aprofitaré per descriure en quatre línies la impresió que m'han causat alguns dels llibres que he llegit aquest any:

• La metamorfosi de Kafka: No havia llegit res d'aquest geni fins ara, i amb aquesta novel·la vaig entendre que feia tard. Senzillament brutal. El que més m'ha agradar és comentar-la després amb altra gent, i comprovar que tothom en fa una interpretació diferent. Veredicte: Ultramític

• L'estranger de Camus: Senzilla però molt ben escrita. Potser em va decebre una mica perquè m'esperava més d'una de les novel·les que molts cataloguen entre les 10 millors del segle XX. Veredicte: Mític

• La espuma de los días de Vian: Increïble. No m'esperava que m'agradés tant. Dels millors que he llegit. Veredicte: Ultramític

• Escupiré sobre vuestras tumbas de Vian: Diferent. Aclaparat per l'anterior novel·la, amb aquesta no vaig disfrutar tant. Una història "una mica" pornogràfica. Veredicte: Correcte

• Mujeres de Bukowski: La gent me'n parlava molt bé, però només hi veig una història superficial i depriment que no em va enganxar massa. Veredicte: Fluix

• Ara parlo jo de Rexach: Què hi pinta aquest llibre aquí? El vaig arreplegar de la redacció de BTV, i em va semblar lamentable. Veredicte: Dramàtic

• El asombroso viaje de Pomponio Flato de Mendoza: Un llibre original, amb tocs d'humor que a mi m'encanten. No és una obra mestra, però és entretingut. Veredicte: Mític

• El niño con el pijama de rayas de Boyne: Senzillíssim. Però en la senzillesa a vegades s'hi troba l'essència de la perfecció. Està clar que exagero, però és un llibre planer i la història és genial. La llàstima és la seva previsibilitat. Veredicte: Mític

• Platón y un ornitorrinco entran en un bar: Un pseudomanual de filosofia combinada amb acudits. Al principi sembla una gran idea, però a mesura que avances en la seva lectura, dóna la sensació de ser una excusa per fer un recull d'acudits. Veredicte: Correcte-Fluix

Cartes i cartes

Les cartes de sol·liticud són un món. Aquí tenim l'exemple de la persona que maquilla currículums:

• MODEL A - Carta de Motivació (L'interessat menteix "lleugerament"):
  

Benvolgut/Benvolguda:

M'adreço a vostè per donar-li l'alegria de fer-li saber que m'interessa la plaça que ofereixen. Abans que comencin a descorxar ampolles de cava per celebrar la meva contractació, em sento en l'obligació de fer-ne cinc cèntims sobre els meus coneixements i experiència en el sector.

Tinc la llicenciatura d'enginyeria industrial, a més d'estar diplomat en ciències empresarial. He realitzat diversos màsters de gestió i disseny de producte. Les meves qualificacions són excel·lents. En l'àmbit laboral, he format part de l'equip de Màrqueting d'El Corte Inglés. També vaig realitzar tasques tècniques a l'staff d'Anderson Consultant. He participat en diverses campanyes de mercat de Walt Disney i Frigo. Tota aquesta experiència és una petita pinzellada de la meva meteòrica trajectòria laboral.

Prego que es posin en contacte amb mi el més aviat possible, per tal de negociar les condicions i la meva retribució.

Atentament,

Casper

• MODEL B - Carta de desmotivació (La mateixa d'abans però sense "maquillar"):

Benvolgut/Benvolguda:

M'adreço a vostè per oferir la meva predisposició a treballar a la seva empresa. Sé que és complicat que m'agafin, ja que no tinc gaire experiència ni estudis adients, però estic interessat en aquesta plaça.

He cursat primer d'enginyeria tècnica, però vaig deixar la carrera per fer la diplomatura d'empresarials, que aquest any acabaré. M'he preinscrit a un màster, però no sé si fer-lo. Això sí, de la sèrie "Masters del Universo" no m'he perdut cap capítol. En l'apartat d'experiència laboral, poca cosa a dir. He fet de reponedor a l'Hipercor, he format part del personal de neteja a Consultors Andreu, i ara em dedico a fer enquestes telefòniques per a Frigo i el vídeoclub de sota casa.

Atentament,

Casper

Adéu senyor

En les darreres setmanes he pogut assistir a les rodes de premsa de l'entrenador del Barça, Frank Rijkaard. Ara, després de la seva fulminant i curiosa destitució (*) només queda acomiadar-se d'un senyor del futbol que ha aconseguit retornar la il·lusió a una afició desquiciada. Amb ell, el Barça ha guanyat dues lligues i una Champions. L'any passat, després de la marxa de Ten Cate, es va aconseguir un segon lloc empatant a punts amb el Reial Madrid (A la Premier anglesa, el Barça s'hagués emportat el títol per major diferència de gols). A partir de llavors, els resultats esportius han anat de mal en pitjor. La directiva havia de buscar un cap de turc a dues setmanes per acabar la temporada, i han decidit obrir la porta del darrere perquè l'holandès marxi i poder alleugerir el pes del globus aerostàtic blaugrana, que perd alçada a marxes forçades. Les coses no es fan així.

(*) Aquest home és tan senyor, que malgrat despedir-lo, acabarà la temporada entrenant el Barça. El 99% dels mortals haguéssim liat un pollastre monumental o almenys haguéssim fotut el camp. Però Rijkaard és Rijkaard. Un senyor.

Un cop d'ull al passat

Hi ha qui diu que qualsevol temps passat va ser millor (I ara és quan Karina s'apareix a la ment de tots amb aquella emfalagosa lletra del "baúl de los recuerdos"). No sé si tenen raó, però no hi ha dubte que el passat en va ple de bons records. Sense anar més lluny, he fet un petit vídeo per rememorar el nostre viatge a GRANada. Molt gran. Però no hi ha dubte que el millor encara està per arribar. I no em refereixo a Pep Guardiola.